Escàndols
de corrupció, desocupació, aterra l'ébola a Espanya i quan pensem que les coses
encara no poden posar-se pitjor … El reggaeton segueix arrasant allà per on
passa en les pistes de ball!. Amb detractors i defensors com en cap altre
gènere és principalment criticat per la gent adulta i enaltit per la joventut.
El reggaeton, l'origen del qual es remunta a 1970 a Panamà segueix triomfant
amb el seu ball sensual i ritme pegalòs.
Des
de la cançó d'Els dies de la setmana de Miliki (una nena no podia jugar perquè
havia de realitzar tasques domèstiques) fins a les cançons de l'actual
reggaetón com per exemple Gasolina de Daddy Yankee o Rueda, Rueda d'Eddy
Lover, s'ha produït una successió de cançons en les quals es mostra a la dona
reduint-la a un nivell d'objecte sexual violant la seva dignitat.
Que
el reggaeton no és el millor amic de la dona no és una novetat, i és que en les
seves lletres i vídeos es mostra a les dones simulant postures sexuals denigrant-les
completament. Però, com és possible que aquest “gènere musical” tingui tant
èxit entre la joventut? Aquest gènere i el seu ball, més conegut com a perreo
segueix impactant avui dia. Ja pràcticament no queda una discoteca on no
s'escolti, fins i tot les ràdios han inclòs en les seves llestes cançons de
reggaeton.
A
través de la música, i amb opinions que aconsegueixen gran difusió a través
d'aquests canals que els fan d'altaveu estan col·laborant en la normalització
de prejudicis masclistes. Cançons que denigren a la dona amb una infinitat de
paraules malsonants i despectives, convertint-les en objectes sexuals, i
sobretot mostrant-les submises als homes els qui són els que tenen el control
ajudant així al fet que es perpetuï el masclisme. En aquest fragment podem
comprovar-ho:
Toby Toon – Dale con el látigo
“Por delante por detrás pa que te duela… Y si ella se porta
mal, dale con el látigo, dale con el látigo… se sigue portando mal, dale con el
látigo, dale con el látigo. A quien le guste el castigo y si se me porta mal le
doy con el látigo".
“A ella le gusta que le den duro
y se la coman”, “En la cocina voy a darte tabla”, “Si fueras un clavo y
yo un martillo”… Aquestes frases pertanyen a diferents cançons de
reggaeton i és un fet que em produeix indignació i repulsió. Estic farta que
aquest gènere musical sigui l'acceptació de la violència sexual, denigri a la
dona i ajudi a acréixer les desigualtats entre homes i dones.
És
de vital importància reflexionar sobre el significat del missatge exprés
d'aquestes cançons, advertint la naturalització de les pràctiques
discriminatòries i violentes. No es tracta únicament de música, sinó d'un
problema d'índole social, polític i de drets humans que se segueix multiplicant
cada dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada