Premsa i discapacitat

Al llarg d'aquesta entrada aniré analitzant fragments de notícies que he extret de distints mitjans de comunicació que fan un mal ús del llenguatge referit a la discapacitat. També, exposaré qual seria el tractament correcte i parlaré de la importància del bon ús del llenguatge en qualsevol tipus d'informació social.

Fins a fa no molts anys, la persones amb discapacitat eren amagades per la societat. No obstant això, la influència dels mitjans de comunicació les ha fet més visibles, i per tant més properes a la societat. No obstant això, la discriminació segueix estant present i generalment parteix del llenguatge i en això, els mitjans de comunicació tenen una important responsabilitat, mentre que són ells els encarregats de fer arribar a la societat una imatge respectuosa i real d'aquest col·lectiu.

Com bé exposa Montserrat Beles Lara en el seu manual El tractament de la discapacitat en els mitjans de comunicació no es tracta únicament d'aportar visibilitat, sinó “es tracta d'aconseguir traslladar una imatge de la discapacitat ajustada a la realitat, lliure d'estereotips i prejudicis, descontaminada de paternalismes, eximeix de connotacions negatives. Una imatge en definitiva, que no vulneri els drets fonamentals de les persones amb discapacitat”.

Font: La voz de Galicia

Font: Europa Press

Habitualment, apareixen en els mitjos verbs o termes amb càrrega negativa associats a les informacions sobre persones amb discapacitat. Segons el manual citat anteriorment no és adequat utilitzar aquest tipus de termes. “No és encertat l'ocupació de termes com “sofrir” o “patir” una discapacitat. Quan es descriu a una persona amb discapacitat s'ha d'utilitzar un llenguatge neutral.

Font: RTVE.es

Font: noticiasparagetafe.com

El primer titular ha estat extret d'una notícia de Rtve.es mentre que el segon pertany al diari online noticiasparagetafe.com i en tots dos podem comprovar com es mostra a les persones discapacitades o amb diversitat funcional com a simples receptores d'ajudes contribuint així a la seva marginació. 

“Els mitjans de comunicació han d'oferir una imatge activa de les persones amb discapacitat. Tradicionalment s'ha vist a aquest com a mer receptor d'ajudes, imatge que contribuïa a fomentar la marginalitat del col·lectiu. Quan la veritat és que les persones amb discapacitat poden aportar i molt a la societat en general i a l'economia del país en particular. De fet, dels 440.873 persones amb discapacitat en edat de treballar, 327.497 tenen una ocupació (Enquesta sobre Discapacitats, Deficiències i Estat de Salut. INE (2005)”.

En les notícies analitzades veiem com el discapacitat és l'element central del text única i exclusivament per ser-ho. Per això, el manual citat anteriorment recomana que “els mitjans han d'esforçar-se a mostrar a les persones amb discapacitat com a ciutadans de ple dret i incloure a aquest col·lectiu en tot tipus d'informacions i no només en aquelles en la qual la discapacitat sigui el tema central”.

En definitiva, seria més que recomanable que el periodista, en abordar temes d'índole social ho fes des d'un enfocament contextualitzat en el qual expliqui com bé diu el manual “les circumstàncies de l'ambient que envolta a la persona i ajudi al públic a comprendre i apropar-se al món de la discapacitat amb major coneixement i una visió normalitzada.