Ni feminista ni misògina, simplement diferent

L’obra mestra de George R.R. Martin, “Canción de Hielo y Fuego”, o més coneguda com a “Juego de tronos”, es contextualitza en una època medieval fictícia on els set regnes necessiten d’un monarca que estabilitze totes les comunitats. Per a això les famílies poderoses entren en joc i empren estratègies per tal de fer-se amb el tron de ferro. Si aquesta exitosa saga es resumira així qualsevol seria capaç d’identificar els diferents rols que hi poder haver. No obstant, a pesar de situar-se en un context medieval, les dones estan molt present en la trama i juguen papers claus. De fet, encara que es tracta d’una historia amb molts personatges protagonistes, sí és cert que Daenerys Targaryen es pot identificar com al nexe de tota la trama i per tant el personatge principal. Així que estem davant d’una de les sagues del moment ambientada en l’època medieval y a més a més protagonitzada per una dona. Tota la culpa, en eixe sentit, la té l’autor, que inclús va manifestar en una entrevista al Dealy Telegraph que és “un feminista de cor” 

Tal i com afirma Martin, en eixa i altres entrevistes que li han fet, “la tendència en els escriptors de fantasia és crear els típics rols de personatges femenins, com a àngels o com a dimonis”. Ell ha sigut capaç de traspassar la frontera i crear personatges imperfectes independentment del sexe que tinguen. “Tots els personatges deuen ser variables, tenen que tindre coses bones i dolentes, perquè això és el que veig jo. Sí, és fantasia, però els personatges deuen ser reals”.

Així i tot, hi ha qui ha atacat durament la saga acusant-la de sermasclista e inclús atacant al seu autor de misogin. Blogueres com Sady Doyle han manifestat el seu descontent davant una trama plena de violacions i maltractes als personatges femenins. Crispa que Daenerys s’enamore d’un salvatge que ha pagat per casar-se amb ella i després l’haja “desflorat” contra la seua voluntat. També d’altres maltractes, com eixa escena en que Tyrion li regala al seu nebot dos prostitutes per a que perda la seua virginitat i ell decideix que es torturen entre elles per acabar matant-les després a les dos.

Un altra de les pegues que posa aquesta bloguera és el tracte que se li dona a Cersei Lannister. A pesar de que és un dels principals personatges i realment juga un paper clau en la trama, se li atribueix el paper d’enemic constant, tant amb els Stark, com amb Daenerys, com amb tots aquells que vulguen llevar-li el tro de ferro. De fet, segons Doyle, la transformació que pateix Jaime, el germà, es justifica en l’influencia negativa de la seua germana. Per exemple, és Cersei qui comença volent sexe amb Jaime i no al revés.

En diferents ocasions és cert que s’observen tendències que és repeteixen. Per exemple, Daenerys és capaç de tindre dragons però així i tot és constantment manipulada pels dothrakis, pels homes de Qarth o pels meerenos. Al final sempre tenen que ser Ser Barristan o Jorah Mormont els que solucionen el problema El mateix passa amb Arya, que a pesar de ser mol més espavilada que la germana sempre son personatges masculins qui la cuiden. Òbviament és una xiqueta, però per què no poden ser personatges femenins els que salven a Arya o a Daenerys?

Un altre aspecte que ha molestat inclús a les pròpies actrius de la sèrie son els elevats continguts de escenes nudistes femenines. Emilia Clarke, actriu que interpreta a Daenerys Targaryen, s’ha negat a tornar a eixir nueta si les escenes de dones sense roba no s’equilibren amb les dels homes. Segons Oona Chaplin, un altra de les actrius, en declaracions al The Telegraph justificava que Emilia volia “ser reconeguda per la seua interpretació, no pels seus pits”.

Aquest fet tampoc se li pot atribuir a Martin. La sèrie abusa d’aquests continguts ja que HBO, promotora audiovisual que impulsa la sèrie, les promou perquè entén que incrementa la seua audiència. Per exemple, hi ha una escena en la sèrie en la que Robb Stark y Talisa Maegyr mantenen relacions sexuals en un campament abans d’arribar a Aguasdulces. Aquesta escena no apareix en ningun moment al llibre, per tant, la sèrie la crea per enganxar al espectador amb aquests tipus de continguts. Aquest és sols un detall, però hi han molts més exemples com la quantitat d’actrius “relleno” que apareixen mig despullades sense que la trama ho reclame.

No obstant, titllar al seu creador de misogin per aquests aspectes crec que tampoc és del tot encertat. El gran nombre de personatges que trenquen els típics rols de la novel·la medieval dota a “Canción de Hielo y Fuego” d’un toc distingiu. Cersei Lannister acumulant poder, dominant per damunt de molts homes i defenent els seus fills i la seua família de la mort. Lady Catlyn Stark, una mare forta i una estratega política que no dubta en creuar el regne a cavall per tal de  anar a la batalla amb el seu fill. Arya Stark, una xiqueta de nou anys capaç de burlar la mort, autosuficient i amb una fortalesa interior superior a la de la majoria de  personatges. Daenerys Targaryen, l’encarregada de creuar el món per recuperar el que li pertany, dirigeix exercits, lliura de l’esclavisme a moltes persones i és la principal amenaça dels set regnes. O Brienne de Tarth, la dama lletja de família noble que s’enrola en l’exercit de Renly perquè no vol ser una damisel·la i viure casada amb algú que la vol pels seus diners, aconsegueix la confiança de Jaime Lannister e inclús el salva de múltiples perills.

Ens trobem davant una historia on tant homes com dones son imperfectes, com en la vida real. Una saga que tracta de persones, això sí, ambientada en un món fantàstic i d’una època distinta a la que vivim actualment. Amb els seus defectes i els seus avantatges Martin ha aconseguit traspassar una frontera. Pot ser insuficient, pot ser una de moltes més, això ho cadascú ho interpretarà d’una forma o altra.