Estereotips mediatitzats?

Històricament, les dones han conformat un grup social en desavantatge enfront dels homes per diversos fenòmens que han condicionat la seua vida. Per a entendre aquesta situació, és necessari tenir en compte el concepte del gènere, amb el qual les teories feministes expliquen la dimensió social que té el sexe. Així, un fet biològic es converteix en un fenomen social i cultural, que ha desfavorit al gènere femení en termes d'exclusió i discriminació per ocupar una posició d'inferioritat enfront dels homes.

La situació de la dona a Espanya ha evolucionat favorablement en els últims anys. Un dels àmbits en els quals més s'ha avançat és la incorporació al mercat laboral. En 1982, segons dades del EPA, hi havia treballant quasi tres milions i mitjà de dones; mentre que a la fi de 2013, el nombre de dones ocupades ascendia a 8 milions. També ha experimentat una evolució important la seua participació en el sector polític. El nombre de dones en alts càrrecs públics o polítics ha crescut en els últims anys, encara que segueix lluny d'aconseguir una posició completament equilibrada. I més tenint en compte que ara amb la dimissió de la ministra de sanitat, Ana Mato, entre els ministres trobem a 9 homes i 3 dones. On si que han aconseguit igualar als homes, ha sigut en l'àmbit estudiantil. El nombre de matriculades en universitats ve creixent des de fa alguns anys, superant fins i tot al nombre d'homes. El curs passat hi havia un 54% de dones estudiant en les universitats espanyoles, enfront del 46% que eren homes.

No obstant açò, encara existeixen desigualtats evidents, i fins i tot aspectes de la vida de la dona que han empitjorat. Per exemple, l'increment de casos de violència de gènere i la problemàtica de conciliar la seua vida laboral amb la familiar. En els mitjans tampoc s'ha aconseguit aqueixa paritat, aqueix equilibri entre homes i dones. Els continguts, les fonts, el llenguatge, etc. afavoreixen als homes. En açò influeixen diversos motius, com que les decisions són preses generalment per homes, perquè són els qui ocupen els càrrecs directius; o per la pròpia economia del llenguatge i l'ocupació de termes genèrics.

Els mitjans són els encarregats d'informar i l'audiència confia en la seua funció de representació de la realitat. Però aquesta és interpretada dins d'uns paràmetres subjectius que varien depenent del professional o del mitjà, en funció d'experiències personals, formació, orientació política i ideològica, gustos, afinitats i rutines periodístiques. Aquesta subjectivitat és inevitable, però els periodistes han de transmetre la informació sense fer cap apreciació personal, adequant-se el més possible a la realitat..

Els mitjans constitueixen un referent per a la construcció d'identitats, per açò haurien d'evitar reproduir els estereotips i els prejudicis que es donen en la societat. L'acció d'estereotipar suposa fixar un model preestablit i conegut com l'únic existent, i es presenta com la pura realitat objectiva i inqüestionable. Però és una forma de “coneixement” esbiaixada, distorsionada; és un “coneixement” des del desconeixement, que a més s'imposa des del poder.

En aquest sentit, i referit a la dona, aquesta sol ser representada, generalment, com a mestressa de casa i bona mare, o bé com a objecte sexual i de desig. Açò succeeix així per la pròpia estructura i funcionament del mitjà, on les dones no solen ocupar els llocs de decisió. I és molt important l'elecció dels continguts, de les fonts, el llenguatge, i altres elements que puguen representar una societat sexista. Per açò, el periodisme ha de cercar alternatives que equilibren aquesta dinàmica que afavoreix al poder i que, com a conseqüència, òbvia o discrimina als grups subordinats.