Culpables indirectes de la polarització

La costum de la utilització d'un lèxic negatiu fomenta la discriminació

Aquesta vegada aprofitarem una notícia de l'ABC per a demostrar una vegada més com les formes de realitzar el discurs mediàtic per part dels periodistes afecten directament a la formació de l'opinió pública. La notícia en qüestió és la següent, en la qual es recalquen en groc aquelles paraules que tenen connotacions negatives.

Per a contextualitzar l'anàlisi cal destacar dos factors importants: el primer és que la immigració constitueix una de les temàtiques centrals de l'agenda pública en la societat actual, per açò la seua presència en els mitjans ja és alguna cosa habitual. I el segon és que els mitjans de comunicació són els principals difusors d'informació i per açò, les representacions simbòliques presentades pels mitjans influeixen molt en la creació de la imatge social. Partint d'aquestes dues afirmacions podem procedir a analitzar la notícia.

Per a la següent anàlisi anem a utilitzar el manual del nostre professor de la Universitat Jaume I de Castelló, Andreu Casero Ripollés: Discurs mediàtic, immigració i il·legalitat: legitimant l'exclusió a través de les notícies. En aquest manual Casolà ens explica clarament com els mitjans de comunicació s'han acostumat a utilitzar un llenguatge que deteriora encara més la imatge de les persones que necessiten immigrar, i la majoria de les vegades fan ús d'aquest llenguatge sense ser conscients que estan deformant la realitat fins al punt de crear "barreres" entre els ciutadans, barreres aparentment invisibles però que en realitat si que tenen un impacte posterior en la societat. 

Propietari defensa que la identitat dels immigrants en els mitjans s'articula sobre la base de tres grans eixos: el laboral, el legal i el vinculat al conflicte. El primer error en redactar notícies sobre aquesta temàtica és la polarització, legal - il·legal, segons Casero açò provoca que es creu una identitat de l'immigrant associada a la delinqüència, la qual cosa legitima les desigualtats socials i desemboca en una exclusió de "els altres", ja que per a la ciutadania els estrangers conceben com "no-ciutadans" sense drets. Com podem observar en la notícia, en tot moment es fa ús de paraules que divideixen el context en dues parts, per una part nosaltres i d'altra banda "ells".

El que recalca Casero és que per a articular aquesta polarització de nosaltres-ells els mitjans de comunicació han utilitzat un lèxic específic. El professor les divideix en dues parts: la part de la generalització i la de la negativitat. La generalització per que els protagonistes de les noticies, son gent sense noms ni cognoms, passen a no tindre personalitat com a individus, i la negativització per que fan us d'un lèxic tècnic aparentment neutral que el que fa es revestir de valors negatius al fenomen i als seus subjectes. I amb açò els mitjans de comunicació independentment de si ho fan conscients o per costum, el que fan es contribuir a estigmatitzar i a marginar al col·lectiu immigrant. 

Per últim Casero nombre cuatre modalitats del llenguatge que es fan servir dins de les dues fórmules que acabe d'explicar. Estes son:

• El llenguatge vinculat a l'esfera policial i criminal (detindre, interceptar...).
• El llenguatge associat a l'esfera judicial que es caracteritzat per ser molt tècnic (repatriació, regularització...).
• Les metàfores amenaçants sobre la immigració que insisteixen en els seus efectes negatius (important pressió, es donaren a la fuga...).
•   Termes vinculats directament a l'eix legal-il·legal (il·legalment, clandestinament, il·legals...)