Marxa de les torxes en contra de la violència masclista

Contundent resposta de la societat civil de Castelló en contra del masclisme

La Plaça de Santa Clara es veia totalment plena a les 19h del passat dimarts. La Marxa de les Torxes, organitzada per Iaioflautas Castelló i amb la col·laboració de Dones en Lluita, començava l'espurna en contra de la violència masclista i les actituds patriarcals. Diferents col·lectius i persones arribaven a la plaça on es va generar la diversa mescla que sol generar la conjunció dels diferents moviments socials de Castelló, però com sempre amb la unitat que tan sols el que és just i valent sap donar.

Els Iaioflautas repartien les torxes entre la gent que les volguera i les files començaven a formar-se. En primer lloc, diferents persones, dones i homes, joves i majors, avançaven pel centre de Castelló torxa en mà, en dues files. Darrere, la pancarta portada per les militants de Dones en Lluita portava el crit més contundent i combatiu. Al crit, les acompanyaven centenars de persones que repetien les comandes en contra del masclisme i el patriarcat.

Després de quasi una hora de marxa, la manifestació tornava a la Plaça de Santa Clara, on els diferents col·lectius llegien els seus manifestos exigint el fi de la violència contra les dones. El manifest de Dones en Lluita, el més radical en el bon sentit de la paraula, ja que anava fins l'arrel del problema, no sols denunciava la violència visible, a la que per desgràcia estem tants acostumats, sinó que denunciava. també, les violències estructurals que sempre han sofrit les dones.



Un dia trist, no es pot deixar d'oblidar que les torxes estan enceses perquè són més de 40 les dones assassinades enguany, va finalitzar amb l'esperança que va donar la societat civil a Castelló, on es va donar una resposta contundent a les agressions masclistes. Sense oblidar que estem al principi de la lluita per la igualtat i que encara queda molt per fer, però la llum d'aquestes torxes va il·luminar durant un parell d'hores la ciutat de Castelló. 

Infoentreteniment que justifica l’assignació de gèneres pseudocientíficament

Quan ens trobem divertint-nos, és quan més manipulables som. Quan ens estem divertint, el nostre cap està receptiu a tots els missatges que li arriben i sovint no som conscients de com ens poden arribar a influir en la nostra forma de veure les coses. Podem veure'ns acceptant simbols, valors, conceptes i idees que obeeixen a uns interessos que no són els nostres.

Avui volia compartir i comentar aquesta notícia del diari ABC: http://www.abc.es/ciencia/20141216/abci-conversacion-hombres-mujeres-aburren-201412161124.html

Es titula “Diez temas de conversación que hacen que los hombres dejen de escuchar a las mujeres”. Es tracta d’una pseudonotícia, amb més intencionalitat de distraure que d’informar. Però precisament per això és més perillosa. Perquè pren de forma distesa i amable el que suposa, realment, una violència simbòlica brutal cap a les dones, reafirmant estereotips discriminadors i rols de gènere imposats. Tot amb la finalitat de perpetuar, començant per allò simbòlic, una estructura social que ABC defensa des dels seus postulats ideològics conservadors.

De nou, es tracta d’una “notícia” on trobem una única font informativa, suposadament experta. Tan experta que semblen no existir més fonts vàlides al món. Tan experta que, allò que diu, és ni més ni menys que la veritat en estat pur. Quan el que passa realment és que, si el ABC considera que no cal contrastar res no és des de criteris informatius sinó des de criteris ideològics. Aquesta notícia té la seua funció propagandística i, com a tal està redactada.

Aquesta notícia reafirma un estereotip com és la idea de què les dones parlen massa. I també l’estereotip de què els homes no escolten. Per començar, es parla d’homes i dones d’una forma aparentment innocent, però realment interessada. Perquè “dona” o “home” és un gènere, una assignació de comportaments acceptables que es fa a les persones en funció del seu sexe. Parlar de com són els homes i les dones per naturalesa és una fal·làcia, ja que ser home o dona és una qüestió social i la naturalesa està en el sexe. Parlar de com són els homes i les dones per naturalesa només busca justificar pseudocientíficament els rols que tenen. I en aquest cas, també justificar estereotips vinculats a eixos rols. Les dones parlen massa. Els homes són mals oients.

I com sempre, a sobre de la justificació biològica del gènere i de la justificació pseudocientífica dels estereotips vinculats als gèneres, veiem com el gènere de dona sempre és el pitjor parat. La “notícia” sembla un decàleg d’allò que les dones fan malament. Parlen massa. No parlen del que han de parlar. No saben ser suficientment interessants per als homes. No estan complint del tot bé la seua funció (biològica, per cert) de complaure’ls.

Basura informativa en estat pur.

Culpables indirectes de la polarització

La costum de la utilització d'un lèxic negatiu fomenta la discriminació

Aquesta vegada aprofitarem una notícia de l'ABC per a demostrar una vegada més com les formes de realitzar el discurs mediàtic per part dels periodistes afecten directament a la formació de l'opinió pública. La notícia en qüestió és la següent, en la qual es recalquen en groc aquelles paraules que tenen connotacions negatives.

Per a contextualitzar l'anàlisi cal destacar dos factors importants: el primer és que la immigració constitueix una de les temàtiques centrals de l'agenda pública en la societat actual, per açò la seua presència en els mitjans ja és alguna cosa habitual. I el segon és que els mitjans de comunicació són els principals difusors d'informació i per açò, les representacions simbòliques presentades pels mitjans influeixen molt en la creació de la imatge social. Partint d'aquestes dues afirmacions podem procedir a analitzar la notícia.

Per a la següent anàlisi anem a utilitzar el manual del nostre professor de la Universitat Jaume I de Castelló, Andreu Casero Ripollés: Discurs mediàtic, immigració i il·legalitat: legitimant l'exclusió a través de les notícies. En aquest manual Casolà ens explica clarament com els mitjans de comunicació s'han acostumat a utilitzar un llenguatge que deteriora encara més la imatge de les persones que necessiten immigrar, i la majoria de les vegades fan ús d'aquest llenguatge sense ser conscients que estan deformant la realitat fins al punt de crear "barreres" entre els ciutadans, barreres aparentment invisibles però que en realitat si que tenen un impacte posterior en la societat. 

Propietari defensa que la identitat dels immigrants en els mitjans s'articula sobre la base de tres grans eixos: el laboral, el legal i el vinculat al conflicte. El primer error en redactar notícies sobre aquesta temàtica és la polarització, legal - il·legal, segons Casero açò provoca que es creu una identitat de l'immigrant associada a la delinqüència, la qual cosa legitima les desigualtats socials i desemboca en una exclusió de "els altres", ja que per a la ciutadania els estrangers conceben com "no-ciutadans" sense drets. Com podem observar en la notícia, en tot moment es fa ús de paraules que divideixen el context en dues parts, per una part nosaltres i d'altra banda "ells".

El que recalca Casero és que per a articular aquesta polarització de nosaltres-ells els mitjans de comunicació han utilitzat un lèxic específic. El professor les divideix en dues parts: la part de la generalització i la de la negativitat. La generalització per que els protagonistes de les noticies, son gent sense noms ni cognoms, passen a no tindre personalitat com a individus, i la negativització per que fan us d'un lèxic tècnic aparentment neutral que el que fa es revestir de valors negatius al fenomen i als seus subjectes. I amb açò els mitjans de comunicació independentment de si ho fan conscients o per costum, el que fan es contribuir a estigmatitzar i a marginar al col·lectiu immigrant. 

Per últim Casero nombre cuatre modalitats del llenguatge que es fan servir dins de les dues fórmules que acabe d'explicar. Estes son:

• El llenguatge vinculat a l'esfera policial i criminal (detindre, interceptar...).
• El llenguatge associat a l'esfera judicial que es caracteritzat per ser molt tècnic (repatriació, regularització...).
• Les metàfores amenaçants sobre la immigració que insisteixen en els seus efectes negatius (important pressió, es donaren a la fuga...).
•   Termes vinculats directament a l'eix legal-il·legal (il·legalment, clandestinament, il·legals...)

Immigrant o ciutadà? segons d'on vinguis

A continuació es realitzarà un anàlisi d'aquesta notícia d'ABC del 17 de novembre. En ella es parla de la immigració a Espanya, destacant i diferenciant el tipus d'immigrants, parlant de “ciutadans sirians” i “immigrants subsaharians”. Per tant és fàcil detectar un lèxic diferent i que per comparar fets idèntics diferència per qüestions de raça.

Aquesta notícia serà corregida amb les pautes del professor Casolà Ripollés contingudes en el seu article anomenat "Discurs mediàtic, immigració i il·legalitat". Cridant l'atenció que per parlar dels ciutadans sirians s'utilitza un llenguatge no racista, mentre que dels subsaharians si es fa.

Casero en el seu text afirma que hem d'anar en contra de la generalització d'un procés tan dispar i plural com la immigració. Això té lloc en el tracte dels ciutadans sirians, als quals es tracta de manera especial i s'analitza les causes dels seus moviments migratoris d'una manera especial. No obstant això amb la resta d'immigrants es tendeix a generalitzar, i el més específic que es pot trobar és “subsaharians”.

En aquest cas veiem una gran diferenciació entre el tracte cap als immigrants "subsaharians" (vermell) i a la resta d'immigrants, especialment els sirians (taronja). En primer lloc es generalitza parlant de "entrades il·legals", mentre que els ciutadans sirians "irrompen", amb això s'intenta associar els primers un acte il·legal mentre que als segons només se'ls associa l'entrada.

Després d'això comença una generalització total, els subsaharians, com si no existís pluralitat en la seva situació, diversitat de països i ètnies són considerats un únic grup, i segons aquest text aquest grup "realitza entrades il·legals", són "el principal problema", "assalten", usen "extrema violència" en les seves "intentonas" per "assaltar" la tanca. En conjunt podem observar que cap a aquest grup s'utilitza un llenguatge totalment punitiu, s'utilitza llenguatge amb connotacions violentes, delinquies, fins i tot bel·licistes, tot això sempre generalitzant.

No obstant això quan es parla dels migrants provinents de siriana el to canvia totalment, ja que segons aquest text són "ciutadans sirians" no il·legals o sense papers, ells "irrompen" a cap moment assalten, i els sirians "són famílies que fugen de la guerra". S'analitza el seu cas en particular, es busquen singularitats i no es generalitza per estereotips.

Estem davant un cas clar de diferenciació provocada, interessa construir identitats diferents entre els migrants sirians i els subsaharians. Mentre que el conflicte en Siria és un que va en contra dels interessos dels poders occidentals, el caos i la poca visibilizació beneficia a un gran nombre de multinacionals a Àfrica. En aquest cas veiem com els interessos geopolítics prevalen sobre la informació i obliguen a imposar el racisme com a arma contra pobles que viuen en condicions extremes.

 

Las entradas ilegales a Ceuta y Melilla crecen un 74 por ciento este año

Uno de los principales factores de este aumento está en la irrupción de los ciudadanos sirios: en 2013 no llegó ninguno y este año son ya 2.300

Las entradas ilegales de inmigrantes en Ceuta y Melilla crecieron un 73 por ciento en los diez primeros meses de este año respecto al mismo periodo de 2013, según datos de las Fuerzas de Seguridad del Estado. La situación es especialmente delicada en la segunda de las ciudades autónomas, donde ese indicador creció hasta el 123 por ciento y, lo que es aún más preocupante, no hay un solo dato que indique que en los próximos meses el fenómeno se vaya a detener.

El comportamiento ha sido muy dispar en las dos ciudades autónomas, ya que en Ceuta las entradas ilegales prácticamente se mantuvieron (dos personas menos) respecto al año pasado. No obstante, las últimas informaciones sobre la situación en esta ciudad son inquietantes, pues según fuentes marroquíes más de 2.000 inmigrantes subsaharianos se encuentran en el entorno de la frontera para intentar entrar ilegalmente cruzando el paso fronterizo. La cifra ha aumentado los últimos meses de forma importante, por lo que la presión que se vive al otro lado de la valla puede estallar en cualquier momento, según los analistas.

Hasta el pasado 22 de octubre 1.337 inmigrantes habían logrado entrar de forma irregular en Ceuta. De ellos, 762 eran subsaharianos, 320 argelinos, 204 asiáticos y 51 de otras nacionalidades. Hasta el mismo día del año anterior se habían registrado cifras similares, pues entonces entraron 1.339 personas, de ellas 910 subsaharianas, 365 argelinas y 64 de otras nacionalidades.

En Melilla, por el contrario, la situación ha empeorado de forma acusada. Hasta el 22 de octubre habían entrado a la ciudad de forma irregular 4.596 inmigrantes, de los que 2.339 eran de origen subsahariano, 2.149 asiáticos, 99 argelinos y nueve de otras nacionalidades. Durante el mismo periodo de 2013, los datos eran que habían entrado 2.066 inmigrantes, de los que 1.555 eran subsaharianos, 423 argelinos y 88 de otras nacionalidades.

Particularmente interesante es el fenómeno de la inmigración siria, inexistente en 2013 y que en 2014 ha llegado hasta las 2.300 entradas de personas de esta nacionalidad, lo que para los expertos es una de las claves del aumento de la inmigración clandestina este año. Una vez más es Melilla la que se lleva la peor parte, pues a esa ciudad accedieron más de 2.100 sirios (en torno al 74 por ciento), mientras que en Ceuta apenas llegaron a los 200.

El fenómeno comenzó a detectarse ya a primeros de año. En su mayoría se trata de familias que huyen de la guerra y que entraron en las ciudades autónomas de una manera menos llamativa que los subsaharianos, pues cruzaron los puestos fronterizos con documentación falsa. Su parecido físico con los marroquíes dificulta su detección y control, pues son alrededor de 30.000 las personas que pasan de un país a otro solo en Melilla. Se desplazan a pie o en vehículos y se ha detectado a niños haciéndose pasar por hijos de melillenses de origen bereber.

Principal problema

En cualquier caso, el principal problema de presión migratoria tanto en Ceuta como en Melilla sigue siendo el del colectivo de subsaharianos, cuyas entradas representan cerca del 53 por ciento del total, siendo ese porcentaje del 57 por ciento en la primera de las ciudades autónomas y el 51 por ciento en la segunda. Son además especialmente significativas porque la práctica totalidad de esas entradas se producen en avalanchas en las que cada vez emplean más violencia.

Hasta el 22 de octubre de este año unas 15.000 personas han participado en este tipo de sucesos en Melilla, una cifra que contrasta con las apenas 2.000 que lo hicieron en Ceuta, un dato que las autoridades consideran, por comparación, residual. Aunque en los meses de junio y julio hubo un descenso de este tipo de sucesos, sobre todo por la instalación de la malla antitrepa en el perímetro fronterizo, el refuerzo de las dotaciones de las Fuerzas de Seguridad y la colaboración cada vez mayor de las autoridades marroquíes, lo cierto es que a partir de entonces, en concreto durante la última quincena del mes de agosto, se registró un repunte en las avalanchas. En ese periodo se produjeron hasta siete intentos de asalto protagonizados por unos 1.800 inmigrantes irregulares, de los que solo 110 lograron su objetivo.

Malla antitrepa

En septiembre solo se produjo un intento de asalto masivo a la valla, el día 12, por parte de unos 300 subsaharianos de los cuales ninguno llegó a la Ciudad autónoma gracias a la actuación conjunta de las fuerzas marroquíes y españolas. Sin embargo, esa relativa calma contrasta con los numerosos asaltos de octubre, que han tenido continuidad en noviembre. 

En los primeros 24 días del mes pasado se vivieron diez intentos de asalto masivo protagonizados por 1.300 personas. En algunos de esos episodios los inmigrantes irregulares se emplearon con extrema violencia causando heridos entre los agentes españoles y magrebíes que trataban de contenerlos. En otras de las intentonas los asaltantes accedieron al entrevallado manteniéndose encaramados hasta doce horas.

En cuanto a las formas de entrada irregular en Melilla, el asalto al vallado y el uso de documentación falsa suponen el 88 por ciento de los casos. La primera de las modalidades supone el 44 por ciento del total, y es copada por los subsaharianos, mientras que la segunda llega a casi un 45 por ciento y es utilizada principalmente por ciudadanos de origen sirio.

 

EUPV denúncia la violència simbòlica dels mitjans de comunicació cap a les dones

Esquerra Unida del País Valencià, des de la seua ‘Àrea de Feminismes’, ha llançat un vídeo viral per internet per denunciar la violència simbòlica cap a les dones. Es pot trobar a youtube amb el nom de “La violència simbòlica també és violència de gènere” i la coalició ho ha difós en totes les seues xarxes socials.

El vídeo està dividit en dues parts. En la primera, la formació mostra fragments de pel·lícules, series de televisió, discursos de polítics, spots publicitaris, etc. en tots ells, amb un to amable i pràcticament imperceptible, es difonen missatges que reforcen i reprodueixen estereotips i els rols de gènere asociats a les dones, donat que és en aquests contextos en què tenen major efectivitat per penetrar en les ments dels espectadors sense adonar-se’n. En la segona part, el vídeo continua amb fragments de cançons i programes radiofònics que difonen el mateix tipus de missatges.

Un spot del detergent Elena, Arias Cañete, Física o Química, un documental, l’exministre Gallardón, el periodista i tertulià Eduardo Inda, Amaral o acudits sexistes escoltats a la ràdio són alguns dels protagonistes d’este breu però concís spot reivindicatiu.

Amb aquest vídeo, es pretén denunciar aquest tipus de violència més sutil i acceptada socialment per gran part de la població. Violència simbòlica exercida pels mitjans de comunicació que està darrere de perpetuar els rols i estereotips de gènere que desemboquen en fins i tot en violència física cap a les dones.

La idea de llançar aquest vídeo s’emmarca dins de la campanya “No estàs sola #TensElFeminisme”, amb la qual el partit pretén aconseguir la implicació en la lluita feminista des de les seues files a més dones.

Es tracta d’una campanya capdavantera, com ve sent habitual en la formació. Ja abans han apostat per campanyes transgressores que han resultat polèmiques per la ruptura que esdevenien d’idees preconcebudes, estereotips i rols socials que generen discriminació i exclusió social. Va ser el cas del següent cartell, difós després de la pujada de l’IVA al 21% per part del Govern en juliol del 2012:

Invisibles

Elles no són famoses. No signen autògrafs. Es porten les anotacions als partits. I guanyen en un any menys que Messi o Cristiano Ronaldo en tan sols un dia. Les marques no posen els seus ulls en elles per encapçalar campanyes publicitàries, les revistes no els cedeixen les portades, la premsa esportiva no parla d'elles, però elles segueixen jugant a futbol. Així són les estreles del futbol femení a Espanya.

La vida segueix igual en l'esport rei i és que existeix un abisme entre nois i noies en aquest món. Actualment molts desconeixen la situació que es viu en el futbol femení. Aquesta situació es diu desigualtat. Mentre que els homes juguen a aquest esport amb llicència de Professional aquestes dones juguen a futbol amb una llicència d'aficionat, com si es tractés d'un hobby.

Envaït pel futbol masculí, el futbol femení no gaudeix al nostre país de tota la popularitat que es mereix i és que l'esport femení porta tota la seva vida lluitant per ser reconegut. Aquestes dones que viuen per i per al futbol compaginen el seu treball o estudis amb el futbol. Han de desplaçar-se cada dos caps de setmana amb autobús a jugar i després tornar. I tot això amb sous precaris i sense ser considerades professionals. I és que ni les grans jugadores d'aquest país s'asseguren tenir un sou amb 4 dígits en el compte corrent a final de mes.

Encara que para elles el camí ha estat i serà més llarg i complicat que per al gènere masculí aquestes no van a deixar de lluitar pel seu somni, per calçar-se les botes cada partit. Aplaudirem les seves victòries i ens entristirem amb les seves derrotes, perquè l'important no és qui ho jugui, sinó voler jugar, i elles volen.

València CF Femení celebrant un gol

Un spot que segueix la seua peculiar línia

Vos deixe aquest video d'un spot de Intereconomía.tv del 2010 que m'ha deixat sense paraules, no cal que us diga que està menyspreant als homosexuals. No cal que us diga que això està mal i que hi ha diverses lleis que ho diuen ben clar. Però pareix ser que als companys de Intereconomía si que els fan falta unes quantes classes de respecte i sentit comú

La generalització del vocabulari en la inmigració

l'anàlisi que faré a continuació tracta sobre immigració. Per a concretar parla del lèxic utilitzat en les noticies relacionades amb els fenòmens migratoris.

Corregiré una notícia del diari EL MUNDO, amb ajuda de les pautes del professor de la UJI Andreu Casero. Les pautes estan explicades en l'article anomenat Discurs mediàtic, immigració i il·legalitat.

Melilla, puerta de la inmigración ilegal más allá de la valla

La cifra de inmigrantes irregulares en Melilla vuelve a aumentar por cuarto año consecutivo.

En 2013 han entrado ya 2.273 inmigrantes, un 4% más respecto a todo el año anterior

La polémica de las concertinas en la valla de Melilla ha provocado que muchos hayan fijado la vista, aunque sea por un instante, en el problema que España tiene con la inmigración irregular en las dos ciudades autónomas. Un fenómeno que es mucho más grave en Melilla, la segunda puerta de entrada de todo el mapa español para cientos de sin papeles, por la que ya han entrado más de16.000 inmigrantes irregulares desde 2002. Once años de altibajos en la presión migratoria que hoy por hoy, vuelve a estar en uno de sus momentos más álgidos.

A Melilla sólo la supera en la actualidad el Estrecho, aunque a corta distancia. El año pasado, según las estadísticas oficiales del Gobierno, llegaron ilegalmente a la ciudad autónoma 2.186 inmigrantes, más del 60% de los que lo hicieron desembarcando en patera en las costas andaluzas (casi el 80% si se incluye también Ceuta). Pero esas cifras ya son historia porque Melilla, a falta de contabilizar los datos de diciembre, ha vuelto a superar por cuarta vez consecutiva el número de inmigrantes que entraron de forma irregular el año anterior.

En los 11 primeros meses de este difícil 2013 se han contabilizado2.273 sin papeles. Casi un 4% más que en todo el año pasado, un aumento que seguramente se habría disparado si Marruecos no hubiera arrimado el hombro y si España no hubiera reforzado el dispositivo de la Guardia Civil en la valla, que desde finales de mayo tiene de forma permanente un helicóptero sobrevolando el perímetro cada noche y un par de grupos de antidisturbios llegados de la Península.

Equipos muy especializados que en Melilla sólo se habían visto antes en momentos muy puntuales de mayor presión migratoria, como ocurre ahora en la ciudad, donde el Gobierno compara la situación con la que había en 2005 cuando la crisis de las vallas. Melilla cerró aquel año con 3.245 inmigrantes, un registro algo alejado del que pudiera darse en este 2013 si en diciembre no ocurre nada excepcional. A falta de conocer la cifra exacta, sí será el año que más se le acerque a aquel en que dieron la vuelta al mundo las imágenes de cientos de inmigrantes saltando la valla melillense cada noche. Ahora, ocho años después, el perímetro fronterizo vuelve a estar en el centro del huracán aunque, curiosamente, sólo sea una de las puertas que los inmigrantes utilizan para entrar a la ciudad de forma irregular.

Podem vore al llarg del text que el lèxic assenyalat en el text és el que diu Casero en el seu article que  És la forma més utilitzada pels mitjans. “La fórmula léxica más utilizada es la generalización, utilización de denominaciones como “sin papeles”, “extranjero” o “inmigrante””. Si els mitjans continuen utilitzant aquest tipus de vocabulari, crearan en la societat una imatge molt negativa de la inmigració en la societat.

De la mateixa manera que els mitjans de comunicació han de donar veu a fonts relacionades amb la immigració. També han de tindre cura amb el vocabulari utilitzat en les notícies. Canviar d'hàbits a l'hora d'escriure pot influir en la població, que pot canviar la seua visió sobre la rebuda de persones d'altres països.

En conclusió els mitjans de comunicació comencen a influir en l'individu a partir de l'escriptura. Només amb el lèxic pots adoctrinar a un grup de persones. Si això està acompanyat d'un missatge racista i xenòfob, la societat està perduda. Per això exercicis com aquest son molt útils per adonar-te'n del que els mitjans de comunicació fan molt bé i molt malament.