Nombrosos autors com Ignacio Ramonet, Noam Chomsky (1996), Pascual Serrano (2009) o Camilo Tauffic (2012) han investigat sobre el paper dels mitjans de comunicació per a controlar l'opinió pública; i no només per a dirigir-la cap a uns o altres postulats, sinó per a condicionar de forma irreversible quins són els temes sobre els quals la ciutadania s'ha de formar una opinió per a conversar en els menjars familiars, en els descansos del treball o en qualsevol altre moment d'oci. La teoria de "l'agenda setting" [capacitat per a determinar què és notícia) arriba en aquests postulats a adoptar un rol esbiaixat, pervers i definitiu per a la generació de plantejaments crítics.
