Falta de visibilitat?

En la present entrada analitzaré una notícia del diari El País, en la qual té una alta presència l'ús genèric del masculí i la seua consegüent repercussió en la falta de visibilitat de les dones.

Podem dir que el llenguatge és la forma de comunicació entre les persones i al seu torn, el principal instrument utilitzat per a representar la realitat. Per aquest motiu, els mitjans de comunicació han de tindre en compte este aspecte i a pesar que hi ha diferències entre el gènere masculí i femení, no han d'establir una situació de jerarquia en la qual el gènere femení siga el principal perjudicat. 

A priori, es pot pensar que l'ús genèric del masculí és a causa de l'estalvi en el que a l'ús de paraules es referix. No obstant això, aquesta utilització tindrà una notable influència en la percepció de la realitat que estos projecten.

Com diu la guía per a comunicació no sexista de l’UJI “l’ús del masculí com a genèric (ús de termes masculins baix l’aparença que engloba a dones i a homes) obstaculitza el ple establiment de la igualtat entre dones i homes. Des d’un punt de vista lingüístic pot generar confusió, perquè no deixa clar si es refereix als barons únicament o també a les dones”.

En la notícia que he analitzat ens trobem amb un ús generalitzat i constant del gènere masculí, en lloc del neutre. Per exemple, en la dita peça s'utilitza de manera continuada el terme "los empresarios", en compte de "la comunidad empresarial" o "La Asociación de empresas". Inclús les fonts utilitzades en la peça també corresponen al gènere masculí com el líder del PSOE, Pedro Sánchez o els consultats en l'estudi. Potser no hi ha dones empresàries? Tampoc hi havia dones a les quals realitzar l'enquesta?

Segons la guía per a comunicació no sexista de l’UJI “per a professions, càrrecs o oficis que es poden anomenar en masculí i en femení, s’ha de donar especial importància a la utilització de la forma femenina quan ens referim a un càrrec, professió o lloc de treball ocupat per una dona. La utilització d’aquest recurs permet visibilitzar i reforçar la presència de les dones en llocs tradicionalment ocupats per homes i permet l’eliminació d’estereotips sexistes existents en el món laboral”.

Crida especialment l'atenció que l'única persona de gènere femení que apareix en tota la peça siga en la fotografia que acompanya la notícia, i es tracte d'una dona imputada. Concretament, l'alcaldessa d'Alacant, Sonia Castedo durant la inauguració del XVII Congrés Nacional de l'Empresa Familiar.

Tal vegada, aquest ús generalitzat del gènere masculí es dega al fet de no haver de repetir ambdós gèneres contínuament. No obstant això, rares vegades s'acudix al neutre, com podria ser en esta notícia "la clase política", en compte de "los políticos". En la majoria de les ocasions l'autor del text s'ha referit al gènere masculí per a designar ambdós sexes. Probablement, aquest ús del llenguatge no siga intencionat, la qual cosa sí que és cert és que este fet fa que l'ús del llenguatge no evolucione i que es mantinga una utilització d'esta ferramenta amb una certa càrrega discriminatòria especialment amb el gènere femení.