Invisibles

Elles no són famoses. No signen autògrafs. Es porten les anotacions als partits. I guanyen en un any menys que Messi o Cristiano Ronaldo en tan sols un dia. Les marques no posen els seus ulls en elles per encapçalar campanyes publicitàries, les revistes no els cedeixen les portades, la premsa esportiva no parla d'elles, però elles segueixen jugant a futbol. Així són les estreles del futbol femení a Espanya.

La vida segueix igual en l'esport rei i és que existeix un abisme entre nois i noies en aquest món. Actualment molts desconeixen la situació que es viu en el futbol femení. Aquesta situació es diu desigualtat. Mentre que els homes juguen a aquest esport amb llicència de Professional aquestes dones juguen a futbol amb una llicència d'aficionat, com si es tractés d'un hobby.

Envaït pel futbol masculí, el futbol femení no gaudeix al nostre país de tota la popularitat que es mereix i és que l'esport femení porta tota la seva vida lluitant per ser reconegut. Aquestes dones que viuen per i per al futbol compaginen el seu treball o estudis amb el futbol. Han de desplaçar-se cada dos caps de setmana amb autobús a jugar i després tornar. I tot això amb sous precaris i sense ser considerades professionals. I és que ni les grans jugadores d'aquest país s'asseguren tenir un sou amb 4 dígits en el compte corrent a final de mes.

Encara que para elles el camí ha estat i serà més llarg i complicat que per al gènere masculí aquestes no van a deixar de lluitar pel seu somni, per calçar-se les botes cada partit. Aplaudirem les seves victòries i ens entristirem amb les seves derrotes, perquè l'important no és qui ho jugui, sinó voler jugar, i elles volen.

València CF Femení celebrant un gol