“La finestra”

El passat 4 de novembre de 2014, Mediaset va llançar la campanya #DoyLaCara. Aquesta iniciativa, és la nova campanya de RSC de Mediaset que tracta d'implicar als espectadors a través d'una pissarra (element simbòlic de la campanya) a favor de la igualtat. En el meu cas, vull implicar-me però de manera diferent. Des d'aquesta entrada, titulada "La finestra" #DoyLaCara per aquelles persones que se senten discriminades per la seua orientació sexual.

Quina és la funció d'una finestra?, per a què serveix?, quants tipus hi han?, i potser, no totes es tanquen i s’obren?, ho fan de diferents formes, hi ha molt tipus, però totes tenen un mateix fi, que és resguardar-nos; fer que no tinguem fred, que no ens mullem, podríem dir que d'alguna manera tots tenim eixa finestra, que és el que som i de qui ens enamorem, eixa finestra que ens plena, ens fa sentir-nos especials i fa que confiem en eixa finestra. Dóna igual la forma que tinga si ens resguarda.

Naixem i no sabem que ens agrada, no tenim una etiqueta que posa sóc lesbiana, heterosexual, gai o bisexual, aquesta és una etiqueta que la societat posa perquè no és "normal" per a molta gent.

Què hi ha de estrany a enamorar-se d'eixa persona que et fa sentir com si no haguera ningú més? Necessites d'un sexe concret? És la finestra la que fa que tu t'assentes ple i feliç amb tu mateix. Posem-nos en el lloc d'una persona del gènere femení que s'enamora d'una altra del mateix sexe i no pot dir-se'l per por, perquè es troba en un entorn en què la religió té una gran importància i que pensa que per les seues creences i estil de vida tracta així a tot el món, quan realment el que li passa és que no vol donar-se compte que és homosexual per por al rebuig, a ser el rar en el seu entorn. Per molt que eixa persona sàpiga que no li van a deixar de costat."

El més difícil és acceptar-se a un mateix, quan ho fas i tu ho veus normal ajudes als altres a què també ho facen. El més bonic que pot haver-hi és la complicitat, la passió entre dos persones i el que no nos en adonem és que ens van marcant unes pautes que fan que no sapiem sentir, o no deixem eixir altres sentiments per por.

Cal alliberar-se, ser un mateix, sempre des del respecte, sense fer mal i creixent junts com a persones. Què és una malaltia? L'alteració de l'estat de salut; dos dones o dos homes que comparteixen la seua vida, que se senten plens i necessiten l'un de l'altre són malalts?, llavors segons açò; no seria el més bonic dir que les persones estem malaltes de les pròpies persones? Perquè ens altera eixa persona especial per a nosaltres o millor eixa finestra quan: ens mira, s'acosta, ens murmura a l'orella, ens diu et vull, que et passa, estic ací, vull fer-te feliç, pense en tu i es trobes ací amb mi... ojalá tots estiguérem malalts perquè sentir-te com eixa finestra que fa que siguem feliços amb la que està caient ací fora i com estan ara les coses, faria que tots veiérem les coses d'una altra forma, des d'un altre punt de vista però que al mateix temps s’uneix perquè som persones.

Cada persona té la seua experiència i història. Pràcticament tots els gais i lesbianes al principi no se senten còmodes amb si mateixos i no s'accepten, per totes les etiquetes i la ignorància d'aquelles persones que ho consideren una malaltia.

Hauríem d'escoltar a la vida perquè ens parla i moltes vegades no la sentim perquè ens fem els sords i no volem veure.

Al cap i a la fi el que cal fer és deixar-se portar i sentir-se bé amb un mateixa...

I tu, escoltaries a la vida per a saber trobar la teua finestra?