Suspens en igualtat per a la Comunitat Valenciana

Tan sols el 35% dels polítics valencians són dones front al 65% d'homes

Diputats provincials de Castelló junt a Javier Moliner després d'una reunión

Les institucions valencianes suspendrien a dia d'avui l'avaluació del Consell d'Europa en relació a la igualtat entre home i dones. La Unió Europea s'ha proposat equiparar els càrrecs electius dels parlaments per a 2020. Si considerem als diputats provincials i als diputats en els Corts, tan sols el 35,24% són dones.

La Diputació de Castelló és la que presenta major desigualtat amb un escàs 18,52% de diputades, mentre que els Corts són les que més s'acosten a l'objectiu amb un 42,31%. A més de les quotes, l'estratègia europea també planteja equiparar els càrrecs de responsabilitat. L'Estratègia Europa 2020 és un document que ha elaborat la Comissió Europea per a un “creixement intel·ligent, sostenible i integrador” que implica a institucions, empreses i ciutadans amb l'objectiu de fer front a la crisi econòmica. Aquest fracàs es produeix a pesar que l'ordenament jurídic espanyol estableix diverses recomanacions sobre aquest tema. La llei Orgànica 3/2007 de 22 de març per a la igualtat efectiva entre home i dones del govern Zapatero estipula en l'article 54 “el principi de presència equilibrada en l'Administració General de l'Estat i en els organismes vinculats o dependents d'ella”.

En el cas específic valencià el retard és més significatiu si cap, doncs la llei per a la igualtat entre dones i homes és de 2003, encara que com en el cas estatal, es limita a establir recomanacions sobre la representació paritària i mecanismes d'estímul cap a aquelles formacions que presenten llestes paritàries. Morralla si tenim en compte que la llei va ser promulgada pel govern de Francisco Camps, del Partit Popular, i actualment dels seus càrrecs electes només el 31,54% són dones. 

No obstant açò, des de diversos sectors es critica aquest sistema de quotes perquè pot ocultar la discriminació en els càrrecs de representació. Alicia Miyares, Doctora en Filosofia i destacada feminista argumenta que “per a poder parlar d'una democràcia plena no solament han de complir-se els criteris de vot individualitzat, diversitat de partits i períodes electorals, sinó corregir també les fallades de representativitat”. Per exemple, en el cas valencià trobem que tan sols la Diputació d'Alacant aquesta presidida per una dona, Luisa Pastor, mentre la Diputació de Castelló, la de València i els Corts són presidides per homes. 

María José Català, Alberto Fabra i Rita Barberà,
al museu San Pío V. / Foto: elpais.com

Aquestes males dades no es reprodueixen, per exemple, en l'àmbit municipal de major representació. De les cinc principals ciutats valencianes, Castelló és l'única que té alcalde masculí. A València, Rita Barberá s'ha consolidat amb força tant en la ciutat com en el seu partit, mentre que Maria José Català, era l'alcaldessa de Torrent  i deixà el càrrec per a ocupar la Conselleria d'Educació. Sonia Castedo, es va convertir en la primera alcaldessa d'Alacant en 2008 i Mercedes Alonso, va guanyar l'alcaldia d'Elx, un històric bastió socialista, en les eleccions de 2010.

Les dades reflecteixen una vegada més que la política es troba amb el pas canviat respecte a la societat, on la dona i l'home comparteixen espai amb naturalitat. L'Estratègia 2020 de la Comissió Europea planifica finalitzar el procés d'integració de la dona en els òrgans de decisió, tant polítics com a econòmics, com un dels elements essencials per a superar l'actual crisi. La política com a element de representació ciutadana no pot tancar els ulls davant aquesta realitat i ha d'actuar amb contundència per a solucionar-ho; tal vegada la crisi haguera sigut menor amb més dones en els òrgans de decisió.