La majoria de l'esport femení és moltes vegades invisible, però amb motiu del subcampionat del món aconseguit per la selecció de basket femení, m'he animat a escriure aquest article. Els periòdics esportius fan un mínim seguiment de l'equip femení, quan juguen la primera fase i les eliminatòries directes. En opinió dels seus directors de continguts tenen temes més importants, parlar de la nova arracada de Cristiano Ronaldo, els cotxes que té Messi o l'última aventura de Ronhaldinho. Però la dona sempre queda relegada al paper de cridar l'atenció del lector, amb llenceria provocativa, mai fent esport o guanyant competicions.
El periodisme esportiu no fa un seguiment intens de les competicions i activitats femenines. Es fa ressò de l'èxit quan les dones arriben lluny, o quan n'hi ha polèmica com en el cas d'Anna Tarrés. La desigualtat es fa evident fins i tot en un tema tan simple com és l'esport. Tot i això quan qualsevol equip femení aconsegueix la glòria per al seu país, tots els mitjans parlen d'aquesta victòria sense haver parlat previament d'elles, les autèntiques protagonistes.
Si actualment les dones sofreixen aquesta marginació, pensem en el passat. Enmig de la discriminació i dels antics rols de la població, fer esport seria un insult per a l'home, en la societat de la època, i gràcies a l'avanç això ha canviat.
Els models de comunicació han de canviar. Els mitjans de comunicació han de portar la paraula igualtat per bandera, s'ha d'informar tant de l'esport masculí com el femení, i no soles estic parlant de temes esportius, en societat, política, economia... La societat ha evolucionat, però encara falta un pas més per afrontar el gran repte del S.XXI, eliminar tot tipus de desigualtat.
Iván Argente Poveda
Iván Argente Poveda
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada