Notícia de El Pais, 2 decembre 2014
La notícia parla de “pressió
migratòria” i de diversos “assalts”
a la tanca. Ens donen una visió alarmista de la situació en la frontera. Quan,
si analitzem dades observem que actualment la“pressió” migratòria en molt menor que en anys anteriors. En 2013
va haver-hi entorn de 3.600 entrades d'immigrants irregulars, suposa
escassament un 5% d'immigrants que entren a Espanya. Els mitjans donen una imatge d'invasió, però
aquesta imatge no respon a la realitat. Es construeix un discurs on es planteja
a Espanya com un país amb alta pressió migratòria, cosa que actualment no és
cert.En 2006 hi havia més immigració, solament per canàries van entrar
36.000 immigrants.
També se'ns presenta als immigrants com a persones
violentes, “El grup va ruixar gasolina a
un dels guàrdies civils que s'havien acostat per a interceptar-los”. També
s'esmenten les ferides que van patir els guàrdies civils “es van enfrontar als agents i van provocar lesions lleus a dues dels
guàrdies, en concret dos membres del Grup de Reserva i Seguretat, incorporats
com a reforç dels GEAS. Un té contusions en els braços i l'altre, una
contractura en el coll, fruit del forcejament.” Però no es parla de les
lesions que van patir els immigrants, que solen donar-se en saltar una tanca de
tals dimensions. Aquesta visió fa que tinguem mes empatia amb els Guàrdia
Civils, els posiciona “en el nostre bàndol”, i tracta de forma diferent als
immigrants. D'ells, ens expliquen que van ser detinguts, que es van enfrontar a
les anares de l'ordre o que van intentar escapar. Tampoc trobem declaracions d’inmigrants,
ni la seua visio, sino que es redueix a donar la versio “oficial” de la Guàrdia.
L'hostilitat cap als immigrants es veu reforçada pel lèxic,
doncs com apunta De Lucas (2003) (1), i com és habitual, el “altre” apareix no en tant com a
individu amb nom i cognoms, sinó diluït en el si d'una amalgama uniforme i
homogènia com la idea de “immigrant”,
malgrat tractar-se d'un fenomen altament complex i heterogeni
Tampoc existeix una contextualització del fets, no es parla de “las concertinas” que el Govern va
decidir tornar a instal·lar –com si grimpar i saltar 6m no fóra suficient-, ni
de les devolucions en calenta que es duen a terme. No hi ha esment als
refugiats que intenten saltar la tanca, a els qui tenim l'obligació com a país
de donar asil polític, a cas els guàrdia civils –herois que eviten l'entrada
massiva d'immigrants- els pregunten a aquests si van a sol·licitar asil polític?
D'altra banda, si cerquem una mica en l'hemeroteca, trobem
que abans de la tragèdia de Ceuta el discurs, tant polític com a mediàtic, era
que Espanya estava controlant perfectament les seues fronteres, a partir de la
tragèdia de Ceuta es donen missatges de devessall, missatges d'assalt. Amb la
finalitat de generar una situació favorable perquè el que passe a Ceuta no es
visca d'una manera tan grave com és la violació de drets humans que ha posat en
evidència que per a algunes institucions per al control de fronteres val tot.
Actualment Europa considera que la pressió migratòria aquesta a Grècia i Itàlia.
Mai es té en compte que les que salten són persones, que no
tenen ni el mínim per a viure, que somien amb una vida mes digna després de la
tanca i açò és el que els impulsa a seguir i jugar-se la vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada