La discriminació moltes vegades naix de la paraula. A la
memòria col·lectiva s’observen termes com ‘anormal' o ‘subnormal’, paraules amb
clara connotació negativa molt pròximes a tots, i que els mitjans de
comunicació no han de permetre.
Els mitjans imposen modes al llenguatge i tenen un efecte
multiplicador a l’opinió pública. Per això no és encertat l’ús de termes com ‘patir’
una malaltia. Quan es descriu una persona amb discapacitat, s’ha d’usar un
llenguatge neutral (Montserrat Balas Lara, 2006).
El llenguatge té una influència transcendental a la
nostra percepció de la realitat, condiciona el nostre pensament i el de qui ens
escolta. És més fàcil titular una notícia amb la paraula ‘minusvàlid’ que amb
una altra que diga ‘ persona amb discapacitat’ o ‘amb síndrome de Down’. Pensar
que una persona es pot ofendre quan s’utilitzen certes paraules és una forma de
començar a modificar el que és d’ús comú.
Levante-EMV, El Confidencial i Qué! usen el terme 'minusvàlid' per referir-se a persones amb discapacitat.
Els mitjans de comunicació, a més a més, han d’oferir una
imatge activa de les persones amb discapacitat. Tradicionalment s’ha vist a
aquests com a receptors d’ajudes, una imatge que contribuïa a fomentar la marginalitat
del col·lectiu, quan les persones amb discapacitat poden aportar molt a la
societat en general i a l’economia del
país en particular. De fet, dels 1.428.300 persones amb discapacitat amb edat per treballar,
533.600 estaven actius (Enquesta sobre Discapacitats, Deficiències i Estat de Salut. INE, 2013).
Els mitjans creen una imatge de receptors d'ajudes als discapacitats . Fonts: Europa Press i Telecinco
Els mitjans han d’esforçar-se per mostrar-los com a uns
ciutadans més en ple dret i incloure aquest col·lectiu en tot tipus d’informacions
i no solament en aquelles on la discapacitat siga el tema central. Enfocar el
tema contextualitzadament, explicar les circumstancies de l’ambient que envolta
a la persona i ajudar al lector a comprendre i apropar-se al món de la
discapacitat amb major coneixement i una visió normalitzada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada