Alerta! Ens assalten els immigrants!

La frontera entre Melilla y Marruecos. EFE

A través de l'anàlisi d'aquesta notícia extreta del diari El mundo, pretenc examinar el discurs que els mitjans de comunicació generen al voltant del fenomen de la immigració i de com aquests discursos reforcen aquests estereotips discriminatoris cap a aquest col·lectiu en associar-los amb la delinqüència i marginació, a més de fomentar el pànic cap a aquestes persones.

En primer lloc, es vincula la idea de la immigració a la delinqüència i per al titular (El amplio despliegue de la valla impide que 800 inmigrantes entren a Melilla) s'escull no de manera anecdòtica un titular vinculat a l'esfera policial (amplio despliegue) i a més s'utilitza com a forma lèxica la generalització (Inmigrantes). Aquest utilització és negativa doncs com afirma De Lucas (2003: 45), el “altre” apareix no en tant com a individu amb nom i cognoms, sinó diluït en el si d'una amalgama uniforme i homogènia com la idea de “immigrant”, malgrat tractar-se d'un fenomen altament complex i heterogeni.

En la mostra analitzada veiem com és habitual trobar termes com “interceptarlos”, “intentos de acceso”, “saltos masivos”, “intento de vulneración del perímetro fronterizo” y “presión migratoria” entre uns altres. En definitiva, un ús del llenguatge associat a l'esfera policial i a la criminalitat que segons Van Dijk (1997 :67) contribueix a marginar i estigmatitzar al col·lectiu, situant-ho fos del sistema i expulsant-ho despectivament.

També veiem com s'empra llenguatge vinculat directament amb l'eix legal-il·legal que principalment contribueixen a definir la situació jurídica de l'immigrant des d'un punt de vista negatiu. “Sin papeles” és una de les paraules que major protagonisme tenen en la mostra analitzada. 

Un dels aspectes més destacats d'aquesta notícia, i generalment de les quals es presenta a aquest col·lectiu és que no se'ls mostra com a font, i no tenen accés als espais informatius per crear la seva identitat mediàtica. Les possibilitats de definir una identitat mediàtica depenen, en primer lloc, de el “accés”. Sense aconseguir entrar a l'espai informatiu difícilment es pot exercir el poder a través del discurs (Fairclough; Wodak, 2000: 389) per condicionar les representacions simbòliques elaborades i projectades pels mitjans.

Com veiem, una vegada més, hi ha un silenci total per part d'aquest col·lectiu mentre que les organitzacions tenen una veu privilegiada. "Los guías demuestran ser grandes conocedores de las rutas más adecuadas a sus propósitos, así como de todos los elementos (viviendas, arboledas, cauces de ríos, etc.) que puedan ir encontrándose hasta llegar a la valla y que pueden servirles de cobijo o parapeto en su avanzadilla hacia la frontera hasta el momento más propicio para proceder al asalto", añade la Delegación del Gobierno.

Després de l'anàlisi d'aquesta notícia podem concloure que en elles es reforça l'estereotip discriminatori cap als immigrants. En ella, s'associa a aquest col·lectiu amb la criminalització generant temor cap a ells. A més, es fomenta la diferència entre “nosaltres” i “ells” mitjançant el lèxic, la qual cosa permet augmentar la discriminació i la marginalitat d'aquestes identitats populars minoritàries. Finalment, hem constatat com aquest col·lectiu no gaudeix d'oportunitats per aparèixer en els mitjans de comunicació i controlar la identitat mediàtica que es projecta d'ells.

Fonts emprades:

DE LUCAS, Javier (2003): “Immigració i globalització. Sobre els pressupostos d'una política d'immigració”, Revista REDUR, 1, Universitat de La Rioja.

Ponència del Dr. Andreu Casolà Ripollés "Discurs mediàtic, immigració i il·legalitat: legitimant l'exclusió a través de les notícies" en el Seminari "Discursos polítics i socials sobre la immigració: la UE i Espanya en perspectiva", a Barcelona, 2006).