L'última publicació de la RAE i la seua particular definició de gitano "trapacero" desvela un dels grans problemes de la desigualtat actual, i és que les institucions públiques pareixen obsessionades de legitimar l'odi. La RAE té una funció bàsica en quant a la llengua castellana, perquè és l'única institució legitimada per a regular esta llengua i per tant tots els seus dictats tenen una importància acadèmica i social capital.
Moltes vegades es creu que el racisme naix i creix en els carrers per culpa de la incultura, però la realitat és que infinitat d'institucions per tot el món contribuïxen al racisme amb les seues actuacions. La RAE excusa que la seua definició racista en què és un ús habitual en els carrers, per tant esta institució creu que el racisme imperant en moltes de les esferes de la nostra societat ha de ser considerat a l'hora de presa de decisions.
Obviament sí, vivim en una societat racista i desigual, a Espanya ser gitano, dona o d'origen africà és en si una dificultat, perquè vivim en una societat profundament desigual, racista i sexista entre altres coses. Segons la RAE no cal ignorar esta realitat i cal representar-la en un diccionari, pareix que si una majoria de la societat espanyola és racista les institucions i la cultura castellana també ha de ser-ho.
Vist que una societat racista és respectada i publicitada per una institució pública, amb tot el que això implica per a entendre com estem construint la nostra terra, queda analitzar en quin nivell afecta a la cultura i al futur. Quan els xiquets estrenen els seus nous diccionaris el curs que ve, i sàpien que tenen un company gitano, es preguntaren: què és això de ser gitano?, llavors acudiran al diccionari.
El resultat gràcies a la RAE és prou previsible, eixe xiquet gitano, que no ha fet mal a ningú en la seua vida, serà assenyalat pels seus companys ja que ha sigut assenyalat per les institucions, que són les que marquen a qui s'ha d'assenyalar. Així, doncs tindrem dos resultats al final del dia d'escola, uns xiquets i xiquetes racistes, i un xiquet exclòs pels seus companys, que ha d'anar-se'n acostumant, perquè esta exclusió serà la tònica en la societat racista.
I quins efectes té el ser assenyalat i exclòs? molt possiblement convertir-se en allò que la societat t'obliga a ser, la pressió social i el ser acusat per les institucions pot fer que t'acabes creient eixes mentides. La llengua és el vehicle de la comunicació, i la comunicació el que ens definix com a humans, una comunicació manipulada donarà hòmens i dones deshumanitzats, i igual que El Govern dels EUA va aconseguir que milers de civils morts foren tan sols "danys colaterals" la RAE està aconseguint que els espanyols siguen encara més racistes.
Els gitanos òbviament no són trapaceros, ni lladres, ni mentiders, són abans que res essers humans, que a més d'açò pertanyen a una cultura mil·lenària amb una història impressionant. No obstant això a les institucions pareix que només els interessa fomentar l'odi contra ells, els gitanos només fan coses roïnes, açò ho sabem per les conversacions de bar, les definicions de la RAE i els mitjans de comunicació, que per desgràcia tenen en comú el mateix nivell ètic, moral i de serietat, i com es pot veure de xenofòbia. Allà cada un d'entrar a este joc del poder i l'odi que ens intenten introduir contra una ètnia i una cultura que porta convivint pacíficament amb nosaltres quasi mil anys, dels xiquets no dependrà, però nosaltres som els responsables que la RAE continue actuant així.
La majoria d'espanyols ja creuen que els gitanos són lladres, pareix que futbolistes com Andrea Pirlo o Gignac, o el mític Éric Acantona deixen de ser gitanos per no robar, a que no sabies que eren gitanos? o periodistes com Iker Jiménez o què dir de gent com Charles Chaplin, un gitano que ha influït inclús en la història de la humanitat, i no precisament per robar, i ni ens fiquem al món de les la lletres o la música, perquè la cultura gitana pot eclipsar-nos. És més fàcil considerar que eixe xiquet serà un lladre el dia de demà, pot ser el millor actor de la història, un gran compositor o un gran esportista, tot dependrà de que cap dels xiquets òbriga el diccionari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada