“Palabra de Gitano s’aproparà com mai s’ha fet fins ara al
món gitano”, aquesta era una de les premisses del docu-show que va estrenar Cuatro en febrer de 2013. Baix una
teòrica lloable aspiració de mostrar les peculiaritats d’aquesta etnia, Mediaset
va protagonitzar un nou exercici de sensacionalisme i periodisme groc amb un
producte que només alimentava estereotips i caricaturitzava a tot el
col·lectiu.
El passat mes de setembre, La Unió Romaní va publicar el seu informe anual ¿Periodistes contra el racisme?, en el qual analitzaven el tractament que han rebut els gitanos durant l’any 2013. S’han analitzat 1956 notícies i 17 hores de televisió. I Palabra de Gitano s’emporta el premi com l’espai que destina un tractament més negatiu al poble romaní.
El primer episodi del programa, Pureza, explicava ja en la seua presentació que les dones gitanes han de preservar la seua virginitat fins el matrimoni. Si no ho fan i no passen la prova del mocador, no es poden casar. “Inés té 21 anys i està a 3 dies de complir el seu somni: casar-se i demostrar que és verge”. Acte seguit apareix Josan, el promès d’Inés, “vaig tindre vàries relacions en ‘payes’, però no congeniava. Les ‘payes’ volen molta llibertat i a mi això no m’agrada. A Inés jo no li he de dir res perquè ella ja sap el que ha de fer”
La resta del contingut avançava de forma semblant per tot un seguit d’estereotips sobre els gitanos. Després del primer programa, la Federació Andaluça de Dones Gitanes (Fakali) ja va amenaçar amb denunciar el programa per atemptar contra el dret a l’honor i a la pròpia imatge de la comunitat gitana.
En la pròpia denúncia, Fakali ja denunciava que, tot i vendre-ho com un docu-show, “el contingut és fals, és un serial dramatitzat. Les dones fan la prova del mocador si volen, no estan obligades. Eixe programa incita a l’odi i humilla i caricaturitza a tota una ciutadania”.
Javier Sáez del Àlamo, coordinador territorial de la Fundació Secretariat Gitano, va escriure un article el periòdic Diagonal on qualificava el programa de “racisme de baixa intensitat disfressat de bones intencions”.
El programa dibuixava a la comunitat gitana amb un pinzell de la brotxa gorda que establia una silueta uniforme, sense cap marge a les diferències individuals ni a la diversitat de la comunitat gitana. Ni tampoc aprofundia en els orígens de les seues tradicions ni en la seua posició de col·lectiu marginal en la societat actual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada