On estan?

El 19 d'abril tots els mitjans de comunicació espanyols van centrar la seua atenció sobre el drama patit per 700 immigrants que intentaven arribar a Itàlia des d'Egipte, quan el vaixell pesquer en el qual viatjaven es va enfonsar. Eixe dia la notícia va arribar a portades i telediaris, tota Europa es va commocionar per la magnitud dels fets.

Tots els mitjans de comunicació es van fer ressó de la informació inicial que parlava de 700 viatgers, 28 persones rescatades i 25 cossos trobats. Tots els mitjans coincidien a calificar eixe fet com un drama. Inicialment es van projectar cap a l'opinió pública declaracions de la Unió Europea i del Govern Italià sobre el "Drama de Lampedusa". 

Només un dia després, l'Alt Comissionat de les Nacions Unides elevava la xifra de viatgers fins a les 950 persones. 

En canvi, aquesta nova xifra ja no va tindre tant d'impacte com l'anterior. Els grans mitjans (sobretot telediaris) no van destinar més seguiment al cas, llevat d'algunes noves declaracions dels Ministres d'Exteriors de la Unió Europea, reunits per a tractar l'arribada d'immigrants a les costes mediterrànees per iniciativa de Matteo Renzi, primer ministre italià.

Uns dies després, l'Alt Comissionat de l'ONU, Zeid Ra'ad Al Husein, va dirigir paraules dures contra la Unió Europea, acusant als països membre de donar l'esquena al drama de la immigració. Però aquestes declaracions van trobar poca recepció en la majoria dels mitjans de comunicació.

Mesos després del drama, els mitjans de comunicació no han informat de les xifres exactes del "Drama de Lampedusa", ni del destí de les persones que van arribar Itàlia. El debat sobre la immigració s'ha aparcat dins de la Unió Europea, eclipsat per les qüestions econòmiques. El lector majoritari ja haurà oblidat el drama dels immigrants que buscaven Europa el 19 d'abril, i el crític no haurà trobat resposta sobre la sort dels supervivients.

El periòdic El País, per exemple, va dedicar una ampla notícia a l'enfonsament del vaixell el mateix dia 19. Amb una nota més breu va afegir la informació del supervivient que ampliava els viatgers al nombre de 950. I després, només una nota d'agència amb declaracions d'un altre supervivient. Cap altre seguiment. 

Andreu Casero assenyala que un dels requisits per a evitar que les notícies fomenten l'exclusió social i els prejudicis respecte a la immigració és el seguiment dels temes des del seu inici fins al final, explicant causes i conseqüències del fenomen migratori, així com les conseqüències per a les persones immigrades. Centrar-se només en el instant més dramàtic, visual i, alhora sensacionalista, no fa cap favor a aquestos drames socials. En aquest cas, un dels de major magnitud, veiem com tampoc se li ha dedicat una cobertura amb context, anàlisi i investigació, sinó que exclusivament s'ha prestat atenció al instant de major espectacularització.